Emma,
Esclata com a fuet al pit, després puja al llacrimal on l'ofec es condensa en miralls que segrestan la por que tinc davant. Segurament que la música motiva aquest procés ja anacrònic per romàntic, però em trobo (prou, trobar-se) viu, lliure, escandalosament feliç, pletòric, amb la única ajuda de la reflexió.
Un manual d'instruccions diria que t'has de trobar en silenci, còmode, amb un entorn que faciliti el pensament. Després vas per dins teu, sentint cada part del teu cos i anar després cap a fora. Aquí has de analitzar-ho.
No és tan fàcil, estem condicionats per prejudicis, per experiències negatives que marquen la nostra postura, per interessos de grup o individuals que anulen raons. Aquesta és la feina i no buscar la felicitat.
El problema existeix, no siguem ingenus. El que hem de canviar és la manera d'afrontar-lo. No serveixen les emocions, aquí.
divendres 15 de maig de 2009
dijous 9 d’abril de 2009
Fe-licitat
Benvolguda Emma,
Et recomano un dels meus llibres de capçalera: Ètica per a Nicòmac que diuen que és de l'Aristòtil, però ara és meu, pensant que a ell li agradaria el gest d'adoptar el seu missatge per a ajudar-me a apreciar l'existència.
La funció i la identificació del concepte de Felicitat resten ben definides al text, amb poc espai per a qüestionar-les. No explicaré la seva teoria però em va fer pensar que ens han educat per a obsesionar-nos per a aconseguir la felicitat, causa principal de la tristor i de la decepció.
Ha hagut opinions que miraven de redreçar el timó de la vida: que si la felicitat està dins d'un mateix (és cert), que has de disfrutar d'allò que tens (també és cert, però aquesta afirmació frena les ganes de progressar), la felicitat és una quimera (no tant).
La introspecció a la que conviden algunes doctrines és un exercici per a mirar d'aprop la felicitat i comprovar el nivell del dipòsit.
Espero que tinguis temps per a tu i per a la teva felicitat.
Et recomano un dels meus llibres de capçalera: Ètica per a Nicòmac que diuen que és de l'Aristòtil, però ara és meu, pensant que a ell li agradaria el gest d'adoptar el seu missatge per a ajudar-me a apreciar l'existència.
La funció i la identificació del concepte de Felicitat resten ben definides al text, amb poc espai per a qüestionar-les. No explicaré la seva teoria però em va fer pensar que ens han educat per a obsesionar-nos per a aconseguir la felicitat, causa principal de la tristor i de la decepció.
Ha hagut opinions que miraven de redreçar el timó de la vida: que si la felicitat està dins d'un mateix (és cert), que has de disfrutar d'allò que tens (també és cert, però aquesta afirmació frena les ganes de progressar), la felicitat és una quimera (no tant).
La introspecció a la que conviden algunes doctrines és un exercici per a mirar d'aprop la felicitat i comprovar el nivell del dipòsit.
Espero que tinguis temps per a tu i per a la teva felicitat.
divendres 13 de març de 2009
Evidències de les meves circumstàncies.1
Magnificat. Bach
Anillos de Saturno. Sebald
Florència. Itàlia
Anxoves. Santoña
Retrat de Giovanna Tornabuoni. Guirlandaio
Anillos de Saturno. Sebald
Florència. Itàlia
Anxoves. Santoña
Retrat de Giovanna Tornabuoni. Guirlandaio
dijous 12 de març de 2009
Autòpsia del millor moment de la vida i de la mort
El dia és nou. L'aire és fresc. El sol llueix. Saturació al punt. Sons amables i relaxants. Cruixir de grava. Fregar de gespa. Caminar sense pressa. La roba lliure sobre la pell. Tacte a llibre. Pulmons plens. Sentits corulls.
(Els buscadors de petxines banyudes dels llacs salats de Saturn conclouen el seu informe inusitat amb arguments més tard rebutjats pels hereus, i que es poden sentenciar després de dos punts: ha estat un vessament emo i sens).
(Diari de Júpiter. 2n dijous de febrer. Success: Les quadrilles de neteja de banyes de petxina banyuda dels llacs salats de Saturn han trobat aquesta matinada el cos d'un captaire emocional en profund estat de descomposició, amb ulls atacats per ramats de fotons ferèstecs i cervell fuetejat per corrents elèctrics d'alta intensitat, però molt baixa tensió).
El diari no mostra cap imatge per a no alterar l'estat emocional de ningú.
Visqui en pau.
(Els buscadors de petxines banyudes dels llacs salats de Saturn conclouen el seu informe inusitat amb arguments més tard rebutjats pels hereus, i que es poden sentenciar després de dos punts: ha estat un vessament emo i sens).
(Diari de Júpiter. 2n dijous de febrer. Success: Les quadrilles de neteja de banyes de petxina banyuda dels llacs salats de Saturn han trobat aquesta matinada el cos d'un captaire emocional en profund estat de descomposició, amb ulls atacats per ramats de fotons ferèstecs i cervell fuetejat per corrents elèctrics d'alta intensitat, però molt baixa tensió).
El diari no mostra cap imatge per a no alterar l'estat emocional de ningú.
Visqui en pau.
diumenge 8 de març de 2009
Disciplina
Darrere les organitzacions s'amaguen els monstres particulars, unes mascotes imprevisibles que acompanyen l'individu mentre respecta les normes col·lectives.
Enveja la disciplina de les organitzacions perquè ell mai ha pogut seguir les instruccions del cervell, aquelles instruccions que claven obligacions pendents i ajornades. L'exèrcit, les religions, la societat japonesa i d'altres saben de disciplina i dels seus efectes en els resultats que s'esperen, però ell no té voluntat, allò que, per no voler-lo fer, coneix com a sacrifici.
Enveja la disciplina de les organitzacions perquè ell mai ha pogut seguir les instruccions del cervell, aquelles instruccions que claven obligacions pendents i ajornades. L'exèrcit, les religions, la societat japonesa i d'altres saben de disciplina i dels seus efectes en els resultats que s'esperen, però ell no té voluntat, allò que, per no voler-lo fer, coneix com a sacrifici.
dimecres 4 de març de 2009
El gos d'un servei d'assistència tècnica
Batega tot el tòrax, augmenta de volum i minva enrera acompanyat de cansament i dolor, peça d'un cos esgotat que ha passat de sobte del soroll del dia al silenci de la nit. Quina resaca abominada i recurrent.
Llisca entre llençols freds i s'escampa amorf sobre un llit que regalima residus d'hores i de relacions d'un dia. Ell es torna tot plaer en saber que no coneix ara els límits del seu cos perqué sent que només és sensació, esmorteïda una vegada que obre els ulls i troba un sostre estampat d'ombres de gerani.
Abans de perdre la consciència un pensament li dóna instruccions per demà, algunes de millora, d'altres de canvi de rumb.
Llisca entre llençols freds i s'escampa amorf sobre un llit que regalima residus d'hores i de relacions d'un dia. Ell es torna tot plaer en saber que no coneix ara els límits del seu cos perqué sent que només és sensació, esmorteïda una vegada que obre els ulls i troba un sostre estampat d'ombres de gerani.
Abans de perdre la consciència un pensament li dóna instruccions per demà, algunes de millora, d'altres de canvi de rumb.
dimarts 3 de març de 2009
Elevat a la potència de tot
El volum de l'aire de la cantina és el suport del mapa volàtil de l'olor de cafè i licor que , a cada badall de porta, s'escapoleix cap el carrer de llambordes humides i, per això, lluentes, signant a peu de terra aquesta nit d'hivern.
Ell ha estat una de les ànimes que ha obert la porta. És ben curiós el pany: daurat, tacat de desgast, però encara pressumit amb els seus estertors lluents. Fa temps que li va caure un cargol, que, sense servei d'assitència tècnica, s'ha de conformar amb un tros de tiquet rebregat que un nen, ara adolescent, va introduir al forat. Té gravat un mosàic de ratlles que ungles i fregaments diversos han anat dissenyant a hores imprevistes.
En sortir, cafè i licor admiren la immensitat del cel, histèric de colors que cap artista que no estigui en la seva etapa trencadora podia concebre, ple de núvols voluminosos, flonjos, vessen el cel cap el seu barret.
Ell respira l'aire nou, potser s'empassa algun bocí de núvol abans acolorit allà dalt. Camina molt paussadament, mirant les ones que fa nèixer a l'aigua atrapada entre llambordes. Atenció: ha reciclat el núvol i el torna a l'aire en forma de volutes sobre llençol de fanal.
Tot el que és petit, tot el que és gran, ens envolta i acompanya, sense adonar-nos que som part de tot, alhora petits, alhora grans, però sempre dins.
Ell ha estat una de les ànimes que ha obert la porta. És ben curiós el pany: daurat, tacat de desgast, però encara pressumit amb els seus estertors lluents. Fa temps que li va caure un cargol, que, sense servei d'assitència tècnica, s'ha de conformar amb un tros de tiquet rebregat que un nen, ara adolescent, va introduir al forat. Té gravat un mosàic de ratlles que ungles i fregaments diversos han anat dissenyant a hores imprevistes.
En sortir, cafè i licor admiren la immensitat del cel, histèric de colors que cap artista que no estigui en la seva etapa trencadora podia concebre, ple de núvols voluminosos, flonjos, vessen el cel cap el seu barret.
Ell respira l'aire nou, potser s'empassa algun bocí de núvol abans acolorit allà dalt. Camina molt paussadament, mirant les ones que fa nèixer a l'aigua atrapada entre llambordes. Atenció: ha reciclat el núvol i el torna a l'aire en forma de volutes sobre llençol de fanal.
Tot el que és petit, tot el que és gran, ens envolta i acompanya, sense adonar-nos que som part de tot, alhora petits, alhora grans, però sempre dins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
